Dieu-m'ho, si ho sabeu, dieu
el perquè un cor cansat que tot l'enaigua
troba tan gran consol, per son dol,
tant si es mira el foc, hores tot sol,
com si es mira l'aigua, si corre poc a poc.
És que, com elles, son cor té llengües de foc
que, bessant-lo, el consumeixen com a les estrelles.
I l'aigua jamai quieta
li recorda son ànima, sempre inquieta.
Dieu-me, si ho sabeu,
el perqué de tanta meravella.
Dieu-m'ho, si ho sabeu,
a cau d'orella.
M. Hugué, L'Ametlla del Vallès, juny, 1945
Bon Nadal, i que us pugueu meravellar amb goig 2011 vegades l'any que ve! Com a mínim, és clar!