El Sant d’Asis ens va regalar el Pessebre i amb ell un moment de recolliment i reflexió al voltant de la nit més llarga... de l’home. Per que d’això es tracta, de l’home, de l'home viu, de l’home d’avui. En fi, de nosaltres mateixos, els únics protagonistes. El Pessebre està entre nosaltres i costa tant de veure’l!
He trobat un poema d’en Machado, que si be no va ser escrit pel Nadal jo l'he llegit amb l’esperit d’aquest dies. Desitjo que us agradi i que tingueu un BON NADAL!
En la desnuda tierra del camino
La hora florida brota,
Espino solitario,
Del valle humilde en la revuelta umbrosa.
El salmo verdadero
De tenue voz hoy torna
Al corazón, y al labio,
La palabra quebrada y temblorosa.
Mis viejos mares duermen; se apagaron
Sus espumas sonoras
Sobre la playa estéril. La tormenta
camina lejos en la nube torva.
Vuelve la paz al cielo;
La brisa tutelar esparce aromas
Otra vez sobre el campo, y aparece,
En la bendita soledad, tu sombra.
I BON ANY NOU!
La foto es una pintura de Wei s.XVI: Bambús en la brisa
No hay comentarios:
Publicar un comentario