Nadala 2010

Aquest any us vull felicitar amb una Nadala en record de Manolo Hugué (1872-1945), a qui Josep Pla va dedicar-li una biografia, i del qual Picasso va dir que era un dels millors homes que havia conegut. Li devem a Manolo la frase que diu que abans de ser un artista un ha de ser un home. Ara que tot està una altra vegada tan regirat potser haurem de recordar-lo de nou i amb això, de ben segur,  encendrem una llumeta d'esperança.

Dieu-m'ho, si ho sabeu, dieu

el perquè un cor cansat que tot l'enaigua

troba tan gran consol, per son dol,

tant si es mira el foc, hores tot sol,

com si es mira l'aigua, si corre poc a poc.

És que, com elles, son cor té llengües de foc

que, bessant-lo, el consumeixen com a les estrelles.

I l'aigua jamai quieta

li recorda son ànima, sempre inquieta.

Dieu-me, si ho sabeu,

el perqué de tanta meravella.

Dieu-m'ho, si ho sabeu,

a cau d'orella.

M. Hugué, L'Ametlla del Vallès, juny, 1945

Bon Nadal, i que us pugueu meravellar amb goig 2011 vegades l'any que ve! Com a mínim, és clar!