martes, diciembre 19, 2017

NADALA 2017






Mi Belén en los años cincuenta



Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l'Infant
i els tres Reis i l'estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d'adreça a la Cova,
amb correus de vells pelegrins
–tots nosaltres– atents a l'auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antiguas cançons
de la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos
germans
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella.


Paraules al vent
Miquel Martí i Pol (1951-1953)



Miquel Martí i Pol, con su profundidad poética, nos acompañó a Mariona y a mí durante veinticuatro años. Este año, que ella ya no está, los he recordado con cariño.

El sol no se puso. Éramos nosotros que girábamos y girábamos y hacíamos nacer el día, la noche y el tiempo.



No hay comentarios: